Que millor que explicar-li el teu fill un conte i passar una estona junts.
Voldria recomanar-vos la lectura d'un conte que pot ser que tots no el coneixeu,però segur que d'altres si.
De que fa gust la lluna?
Es una història que representa uns valors,la cooperació i d'ajuda per aconseguir un objectiu,el qual no el podem aconseguir de forma individual sinó conjuntament.
Autora:Michael Grejniec.
Desitjo que us agradi!!!
En un país molt llunyà....
....feia molt de temps que els animals volien saber de què feia gust la lluna. Seria dolça o salada?nomes volien tastar-la un trosset. A les nits,miraven ansiosos cap al cel.
S'estiraven i intentaven agafar-la allargant el coll,les cames i els braços. Però no servia de res. Ni tan sols l'animal més gran va poder agafar-ne un tros.
Un dia,una petita tortuga va decidir pujar a la muntanya més alta per a poder tocar la lluna.
Des d'allà dalt,la lluna estava m,és a prop,però no va poder tocar-la.
Llavors,va cridar a l'elefant:
-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!
La lluna va pensar que es tractava d'un joc i,a mesura que l'elefant s'acostava més a ella,la lluna s'allunyava una mica.
Com que l'elefant no podia tocar la lluna,va cridar a la girafa.
Però,en veure a la girafa,la lluna va allunyar-se una mica més. La girafa va estirar i estirar el seu coll,però no va servir de res.
I la girafa va cridar a la zebra.
-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!
La lluna començava a divertir-se amb aquell joc i es va allunyar una altra miqueta. La zebra va esforçar-se molt,però tampoc va poder tocar la lluna.
I va cridar al lleó.
Però quan la lluna va veure al lleó,va tornar allunyar-se una mica. Aquesta vegada tampoc van aconseguir tocar la lluna.
I van cridar a la guineu.
-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!
En veure a la guineu,la lluna va allunyar-se de nou. Ara només faltava una mica per a tocar la lluna!
En veure a la guineu,la lluna va allunyar-se de nou. Ara només faltava una mica per a tocar la lluna!
La lluna va veure al mico i va allunyar-se. El mico ja podia olorar la lluna,però no tocar-la.
I va cridar al ratolí
-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!
La lluna va veure al ratolí i va pensar:
-Segur que un animal tan petit no podrà agafar-me.
I com començava a avorrir-se amb aquell joc,la lluna va quedar-se on era.
Llavors el ratolí va pujar a sobre de la tortuga,de l'elefant,de la girafa,de la zebra,del lleó,de la guineu i del mico i .....d'una mossegada,va arrencar un tros petit de la lluna,el va tastar i ,desprès,va donar un tros al mico,a la guineu,al lleó,a la zebra,a la girafa,a l'elefant i a la tortuga.
I la lluna va fer gust d'allò que més agradava a cadascun d'ells.
Aquella nit,ela animals van dormir molt junts els una dels altres.
El peix,que ho havia vist i no entenia res va pensar:
-Vaja,vaja!tant d'esforç per arribar a aquella lluna que hi ha al cel. És que no han vist que aquí,a l'aigua,n'hi ha una més aprop.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada