Introduire un recurs audiovisual,he escollit una dansa molt coneguda,"En Joan Petit",amb aquesta dansa es un recurs per treballar amb els mes petits,es treballa l'expressió corporar,les parts del cos,a mes a mes treballem el gestos assenyalant les diferents part del cos.
Us escric la cançó perqué la tingueu!

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el mà.
Amb la mà, mà, mà
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el braç.
Amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

En Joan petit quan balla,
balla, balla, balla.
En Joan petit quan balla,
balla amb el peu.
Amb el peu, peu, peu,
amb el braç, braç, braç,
amb la mà, mà, mà,
amb el dit, dit, dit,
ara balla en Joan petit.

Amb el colze, front, ulls, nas, boca, cul,...

Us deixo l'enllaç perque podeu veure la dansa completa,amb els gestos.

http://youtu.be/yB0jfM5uThE

Que dibuixem?
L'infant amb l'inici,del gargot i que mes tard s'inicia amb el dibuix,passa per diferents etapes,que ara us explicarè i adjuntarè un exemple per cada etapa.

Gargot incontrolat(18 mesos):

S'inicia a partir del moviment de                                    

flexió(esquerra) i estensió(dreta)

que s'anomena de

vaivé o

escombrada.

_

Fa línies cap endavant i enrrere

sense mirar el que fa.

_Produeix traços impulsius i

incontrolats, rectes o curvats,

més llargs o més curts que surten

dels límits del paper.

-Son dibuixos sense sentit i

desordenats,ja que no arribes a
controlar els seus moviments.

Gargot controlat(30 mesos)

-Comença a controlar o dirigir el moviment normal i mirà allò que dibuixa.
Fa intent de tancar línies que tenen un principi i un final.
-Respecte els límits del paper sense sortir-se'n.
-Pren consciència de a situació espacial.

Gargot amb nom(3 anys i mig)

-Dibuixa amb intenció.
-Comença anomenar els seus gargots.
-Traços rectes,corbs,ovals,línies entrecreuades i tancades.
-Comença a utilitzar el color intencionadament,encara així que no hi hagi relació entre l'objecte dibuixat i el color escollit.

Etapa presquemàtica(4/7 anys)
                                                                                     

_- Al voltant dels quatre anys

l'infant

aconsegueix moure el canell i el

polze amb força autonomia. Això

li

permetrà fer dibuixos que

esdevindran formes gràfiques

que

representaran figures reals o de

ficció.

El nen crea conscienment formes

que tenen relació amb el món que

l'envolta

Desitjo que us hagi anat molt bé la explicació.

Gràcies

Recomanació d'una lectura.

Bona tarda i bon diumenge.
Que millor que explicar-li el teu fill un conte i passar una estona junts.
Voldria recomanar-vos la lectura d'un conte que pot ser que tots no el coneixeu,però segur que d'altres si.
De que fa gust la lluna?
Es una història que representa uns valors,la cooperació i d'ajuda per aconseguir un objectiu,el qual no el podem aconseguir de forma individual sinó conjuntament.
Autora:Michael Grejniec.
Desitjo que us agradi!!!

En un país molt llunyà....

....feia molt de temps que els animals volien saber de què feia gust la lluna. Seria dolça o salada?nomes volien tastar-la un trosset. A les nits,miraven ansiosos cap al cel.

S'estiraven i intentaven agafar-la allargant el coll,les cames i els braços. Però no servia de res. Ni tan sols l'animal més gran va poder agafar-ne un tros.

Un dia,una petita tortuga va decidir pujar a la muntanya més alta per a poder tocar la lluna.

Des d'allà dalt,la lluna estava m,és a prop,però no va poder tocar-la.

Llavors,va cridar a l'elefant:

-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!

La lluna va pensar que es tractava d'un joc i,a mesura que l'elefant s'acostava més a ella,la lluna s'allunyava una mica.

Com que l'elefant no podia tocar la lluna,va cridar a la girafa.

Però,en veure a la girafa,la lluna va allunyar-se una mica més. La girafa va estirar i estirar el seu coll,però no va servir de res.

I la girafa va cridar a la zebra.

-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!

La lluna començava a divertir-se amb aquell joc i es va allunyar una altra miqueta. La zebra va esforçar-se molt,però tampoc va poder tocar la lluna.

I va cridar al lleó.

Però quan la lluna va veure al lleó,va tornar allunyar-se una mica. Aquesta vegada tampoc van aconseguir tocar la lluna.

I van cridar a la guineu.

-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!

En veure a la guineu,la lluna va allunyar-se de nou. Ara només faltava una mica per a tocar la lluna!

En veure a la guineu,la lluna va allunyar-se de nou. Ara només faltava una mica per a tocar la lluna!

La lluna va veure al mico i va allunyar-se. El mico ja podia olorar la lluna,però no tocar-la.

I va cridar al ratolí

-Si puges damunt la meva esquena,potser arriben fina a la lluna!

La lluna va veure al ratolí i va pensar:

-Segur que un animal tan petit no podrà agafar-me.

I com començava a avorrir-se amb aquell joc,la lluna va quedar-se on era.

Llavors el ratolí va pujar a sobre de la tortuga,de l'elefant,de la girafa,de la zebra,del lleó,de la guineu i del mico i .....d'una mossegada,va arrencar un tros petit de la lluna,el va tastar i ,desprès,va donar un tros al mico,a la guineu,al lleó,a la zebra,a la girafa,a l'elefant i a la tortuga.

I la lluna va fer gust d'allò que més agradava a cadascun d'ells.

Aquella nit,ela animals van dormir molt junts els una dels altres.

El peix,que ho havia vist i no entenia res va pensar:

-Vaja,vaja!tant d'esforç per arribar a aquella lluna que hi ha al cel. És que no han vist que aquí,a l'aigua,n'hi ha una més aprop.